Alejandro Maya
Off bellera
En aquest apartat faré ressenyes donant la meva opinió objectiva i subjectiva de les visites que fem a exposicions, museus, etc.
La pràctica de tatuar ha donat lloc a intercanvis entre països, cultures i societats i s’ha convertit en un fenomen global en la creació artística del present.
L’exposició aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia.
Tatto. Art sota la pell
L’exposició es remunta als orígens del tatuatge i analitza el ressorgiment d’aquest fenomen, que és permanent i global avui dia. Explicat des dels seus origens històrics, i geografic fins i tot, explora les funcions i els usos diversos del tatuatge en diferents èpoques i cultures. El tatuatge desenvolupa un múltiple paper social que dona lloc a una àmplia varietat de representacions, com la pràctica ancestral i identitària o com a objecte de fascinació i creació artística contemporània.
Aquesta mostra aplega més de 240 obres històriques i contemporànies que procedeixen de diverses regions del món. En aquesta exposició, s'han ajudat de braços o cames fets de silicona per poder ensenyar tatuatges. A més de la història del tatuatge i de les seves arrels antropològiques, l’exposició vol destacar el gest de l’artista, els intercanvis internacionals entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics.
La cosa que més interessant de la exposició per a mi, ha sigut poder aprendre quins significats te el tatuatge en diferents parts del món, més especificament al Japó, que té tota la història dels yakuzas, que per a ells l'ús dels tatuatges, igual que en un altre tipus de màfies, s'interpreta com a símbol de lleialtat cap als caps i marca un estatus dins del grup.
Una retrospectiva dedicada a l’artista surrealista belga que explora la seva sorprenent i atractiva obra, que es caracteritza per jugar amb la lògica visual i posar en dubte les nostres categories perceptives.
L'exposició aplega una selecció de pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món.
La màquina magritte
“La Màquina Magritte” és una exposició monogràfica dedicada a l’obra de René Magritte, (Lessines, 1898 – Brussel·les, 1967) el cèlebre artista belga del segle xx. La exposició conta amb mes o menys 65 pintures procedents de museus i col·leccions de diversos països, juntament amb una selecció de fotografies i de pel·lícules casolanes fetes i filmades per l’artista.
El 1950, en col·laboració amb alguns amics, Magritte va escriure el prospecte La Manufacture de Poésie, un catàleg de productes imaginaris entre els que destaca la “Màquina Universal per fer quadres”. Aquesta màquina faria possible compondre de manera pràctica una quantitat il·limitada de quadres pensants. L’exposició parteix de la hipòtesi que la Màquina Magritte existeix i que consta de diversos dispositius interconnectats que corresponen a conceptes recurrents en l’obra de l’artista, com ara el mimetisme i la megalomania.
Sorry we missed you
Aquesta pel·lícula tracta sobre les dificultats que viu una família que està passant per problemes econòmics. El pare té un nou treball de repartidor de paquets, i la mare cuida persones majors. Per culpa d'aquests treballs, no poden passar molt temps en família, i, per tant, això repercuteix directament en la relació amb els seus fills. Mentre que la filla, tot i que ho passa malament, intenta ajudar als seus pares sent el més responsable possible, el fill comença a mostrar senyals de rebel·lia.
Macba
12/11/21
En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual
Aquesta col·lecció, feta per Rafael Tous, guanyador del premi GAC 2016, és una configuració que aplega obres d'art conceptual d'artistes dels anys 70 i 80.
Opinió
objectiva
Les obres estaven col·locades de diverses formes, algunes en vitrines, altres penjant del sostre fins i tot i hi havia algunes on s'incorporava el so i es podien utilitzar auriculars. Al ser de diversos autors i hi havia obres completament diferents les unes de les altres.
Subjectiva
Com he comentat abans la diversitat que es podia trobar en la manera d'exposar totes les obres feia que la visita fossi d'alguna manera més divertida. Personalment em van agradar molt les obres que feien alguna crítica a la societat de l'època.
Panoràmic
19/10/21
El festival panoramic té com a protagonista la fotografia, s'enseynen medis pels quals es pot expressar com el cinema, el vídeo, les instal·lacions i altres pràctiques artístiques contemporànies.
¿Qué representa panoramic?
Panoramic vol contribuir a visibilitzar les obres de les noves generacions de l'entorn del cinema i la fotografia.
Nosaltres vam veure més especificament les exposicions d'Erwin Wurm ("one minute forever") i Weronika Gesicka ("no place like home").
​
Director: Ken Loach
Biografia del director: Kenneth Loach (Nuneaton, 17 de juny de 1936) és un director de televisió i director de cinema britànic, conegut pel seu estil de realisme social i temàtica socialista.
Actors: Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Linda E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper.
Gènere: Drama.
​
Descripció d'un personatge
Liza Turner, interpretada per Katie Proctor, és la filla de la família protagonista. Aquest personatge es mostra de caràcter madur i responsable, que entén les dificultats per les quals està passant la seva família i només vol ajudar a facilitar la situació malgrat la seva jove edat. Per exemple hi ha una escena on els pares, que han arribat del treball i estan molt cansats, es queden adormits al sofà amb tot desordenat, Liza, tot i que també té que llevarse aviat al matí per anar a l'escola, veu la situació i recull tot per tal que els seus pares puguin descansar. També ajuda a repartir paquets al seu pare, recordem que ha de seguir una ruta que ha de fer en molt poc temps. Com és comprensible, hi ha un moment on es veu tota la frustració que està sentint Liza en veure que la seva família s'està desestructurant. En un acte de desesperació, amb esperança de recuperar la relació que tenia la seva família abans, agafa les claus de la furgoneta del seu pare perquè no pugui anar a treballar. Aquest últim acte va humanitzar al personatge, vull dir, només mostraven els seus actes bondadosos, però faltava aquest acte que demostres que és humana i se sent frustrada per tota la situació.
No place like home
Aquesta exposició tracta les famílies fictícies, s'ajuda del collage digital per poder reconstruir-les i memoritzar-les. Busca simular el funcionament de la nostra memòria. Sovint quan recordem alguna cosa, inconscientment afegim o canviem petites coses a aquesta memòries. Implementa elements humorístics.
one minute forever
Aquesta exposició fa que reflexionem sobre els nostres objectes, l'ús que tenen i la funció que emprenen, també introdueix la idea de com s'objectualitza el cos humà.
Opinió
objectiva
Les exposicions eren interactives, fetes de manera que el públic pugues interactuar amb l'entorn. Les obres estaven col·locades en unes parets penjades del sostre de manera irregular.
Subjectiva
La idea de fer una exposició tan interactiva m'ha ajudat a tenir més interès en aquelles obres que no em cridaven tant l'atenció i donar-los un segon cop d'ull. La manera en la qual s'havien col·locat les obres em va fer sentir que el viatge per l'exposició era més lleuger i més dinàmic.